L’ ESCORXADOR ÉS DE LA CIUTAT!

2022-06-03T08:07:18+01:003/juny/2022|

El més important de tot plegat és cridar a tort i a dret que l’ESCORXADOR ÉS DE LA CIUTAT I TOTHOM EL POT FER SERVIR! 

Entitats, escoles, agrupacions diverses, useu L’Escorxador! És un marc me ravellós per a concerts, finals de curs, obres de teatre, exposicions, festes,  ball, trobades d’amics, sardanes, meditacions col·lectives, xerrades, ioga,  conferències, sopars, calçotades… Hi ha unes taxes, sí, però fins i tot es po den negociar. Demaneu-lo a l’Ajuntament, exigiu-lo, i demostreu als nos tres polítics que els ciutadans necessitem espais com aquest per poder  celebrar la CULTURA! 

L’Escorxador, en desús des del 2005, s’ha anat recuperant pels diferents  consistoris sense una direcció concreta. Això explica algunes actuacions  de rehabilitació més encertades que d’altres, però millor això que una  runa. La inauguració oficial de la nau central es va celebrar el 18 d’agost  de 2009. Una meditació guiada per un monjo budista a la qual van assistir-hi 180 persones. L’espai es va purificar, ho va explicar l’aleshores alcalde, Jordi Aymamí, però la meditació sembla que va quedar oberta i que  avui encara hi som creuats de cames i braços. Gràcies a la convocatòria de Poble Actiu, ens vam trobar a L’Escorxador  per seguir meditant, però ho vam fer asseguts al voltant d’una rotllana,  diversa, educada, i sota un sol de primavera que ens regalava optimisme. 

Vam parlar i ens vam escoltar.  Potser la purificació i la meditació del 2009 té un efecte retardat i, ara,  l’energia de l’espai projecta un estat de pau que permet parlar, sense  crispació ni nostàlgia, d’aquell projecte de convertir L’Escorxador en un  espai on s’unien les escoles d’arts de la ciutat: música, arts i oficis, teatre  i dansa.  Algú va dir que potser havia estat un somni massa ambiciós, fins i tot s’hi  incloïa un auditori! Però aquest somni, el de recuperar espais per a pro moure la CULTURA, s’ha fet realitat a d’altres ciutats catalanes, de mides  similars a la nostra. 

En Pep Farrés, actor i director teatral, ens ho va detallar: Lleida, abans es corxador, ara teatre municipal i cafè; Manresa abans fàbrica Balsells, ara  escola de música; Sabadell, abans fàbrica Estruch, ara centre de residèn cies artístiques; Granollers abans fàbrica Roca Umbert, ara fàbrica de les  arts, biblioteca, restaurant, escola de teatre, platós; Celrà abans fàbrica  ara centre cívic, escola de música, escola d’art, biblioteca, hotel d’entitats  i restaurant; Taradell, abans fàbrica Can Costa ara espai escènic, bibliote ca, sala d’exposicions i ràdio municipal. 

També es va dir que al final tot es basa en la voluntat política. En aquesta ciutat s’ha escoltat amb atenció les demandes de persones i entitats que  estimen l’ESPORT i el volen practicar en millors condicions. Perfecte, ho celebrem perquè també ens agrada l’ESPORT. Però ara potser ens hem de proposar que la ciutat escolti les demandes  de les persones que estimem la CULTURA i la volem practicar en millors condicions. Ens hi posem? O seguim meditant? 

Francina Cirera Jiménez