ELS JARDINERS DE LA CULTURA

2022-06-03T08:39:16+01:003/juny/2022|

En uns anys convulsos, en els quals la cultura ha estat sacsejada pel te rratrèmol de la COVID, m’agradaria parlar de com encarar-la a Igualada,  ara i en un futur immediat. Fa un anys vaig llegir en un llibre de Zygmunt Bauman −Temps Líquids−que  podíem tenir tres maneres d’estar a la societat o d’entendre-la: els guar daboscos, els jardiners i els caçadors. Els guardaboscos són aquells que protegeixen el territori, que creuen que  hi ha un ordre preestablert i el respecten, tanquen l’espai, no miren ni el  passat ni al futur. És una visió conservadora, el seu projecte és el present,  la no intervenció, només la protecció. 

Els jardiners, en canvi, no ho veuen així. Hi volen intervenir, pensen què es  pot fer, plantegen altres escenaris, projecten un futur, intervenen, inventen  i actuen. Conreen, planten, cultiven i recullen. Per últim els caçadors, l’única cosa que els interessa és obtenir la peça,  sense pensar en el futur, són depredadors, rendiment ràpid ara i aquí. Ob tenir uns resultats en el present; demà ja veurem què passa. Si fem un exercici de traslladar aquestes tres maneres d’entendre la so cietat al que en diem cultura, crec que de cap manera hem de voler ser  caçadors, tampoc hem d’acceptar “l’estatu quo”, “l’ordre preestablert”,  ens cal anar més enllà, intervenir, pensar en un futur: hem de ser jardiners. 

Ser jardiners per fer realitat el projecte que tenim, allò que volem per a la  nostra societat, en aquest cas Igualada. Ens agradaria poder estimular el  creixement d’aquelles plantes que ens semblen les més fructíferes, poder  prendre aquelles decisions que condicionen el futur, estar en els llocs on  es prenguin les decisions, en resum, hem d’intentar prescriure la realitat, i  que aquesta sigui plural, igualitària, pedagògica, que obri portes, que faci  participar a tothom. Anar fins al fons de l’etimologia de la paraula cultura  − colere – cultiu: sembrar, tenir-ne cura, per després veure els fruits. Potser per tot això que he dit, em direu que soc utòpic, doncs, sí, potser sí… 

Diuen que Tomàs Moro, quan va crear el concepte Utopia, ho va fer a par tir de dues paraules gregues: Eutopia que vol dir “bon lloc”, Outopia que  vol dir “cap lloc”. Potser una utopia és estar, anar, voler aquell lloc que pensem que és bo i  que no existeix, i que per tant el volem inventar i/o crear. Perquè està clar  que si no tenim una utopia, i no tenim un camí a fer, no hi ha energia i si  no hi ha energia no hi ha vida. Es pot viure una vida sense tenir una utopia, un lloc on arribar, encara que  aquest lloc sigui tan bo que no existeixi i l’haguem de crear? 

Oscar Wilde deia que el progrés no és res més que caminar cap a una  utopia, la utopia és l’infinit? Joan Brossa deia: Apuntem a l’infinit per poder  avançar un pas. Per tirar endavant en aquesta línia de treball es necessiten dues condi cions: la primera és creure en el que tenim; la segona, és la confiança en  nosaltres mateixos, pensar que hi ha l’energia humana per portar-ho a  terme. Igualada ha demostrat moltes vegades que creu en el que té i que té  aquesta energia; de fet, la ciutat no tindria activitat cultural viva si no fos  per l’energia de la societat civil. Any rere any es demostra aquesta aposta  ciutadana que empeny la ciutat, en paral·lel a una gestió cultural(?) administrativa encasellada i repetitiva. Tots sabem que si volem organitzar alguna cosa i aconseguir una fita, si  volem arribar a aquest lloc que per bo ha d’existir, necessitem recursos i  necessitem la implicació de tots. 

Si no volem perdre allò que històricament ha aconseguit la ciutat; si vo lem transformar-ho; si volem tenir una cultura que sigui un referent per a  la nostra ciutat i per als altres; si volem ser indiscutibles, inigualables, per què en un món on cada dia hi ha més caçadors que jardiners, i on els  guardaboscos cada dia sembla que miren més cap al passat, tan sols ho  aconseguirem marcant la diferència, i aquesta diferència ara per ara es  diu excel·lència. Plató deia: facis el que facis, siguis obrer, pensador, arqui tecte o carnisser, treballa amb excel·lència. 

Ara bé, per obtenir excel·lència fan falta recursos. Per saber quins recursos  falten, ens cal una fotografia de la realitat en la que estem. Per fer això  necessitem la implicació de tots. Si per fi arribem a tenir-ho, encara ens fal tarà elaborar un projecte cultural, i per tenir un bon projecte cultural per a  la ciutat cal que tots ens impliquem, que tots participem, que tots siguem  generosos i empàtics, perquè entre tots puguem decidir. Pensem què diu Alan Kay: La millor manera de predir el futur és inventant-lo.

Pau Llacuna i Ortínez