CULTURA TRANSFORMADORA: Entre la paella i la foguera

2022-06-03T09:00:59+01:003/juny/2022|

Sota el títol “Cultura transformadora, perifèria i privilegis culturals” el passat  19 de febrer de 2022 es va dur a terme un interessant debat a l’auditori  del Museu Comarcal, que va comptar amb la participació de l’escriptor i  poeta Pol Guasch i la responsable del projecte Kult Laura Arau. Finalment,  el poeta i traductor Feliu Formosa va excusar la seva presència per motius  de salut. 

Durant l’acte la moderadora de la jornada, l’antropòloga Judit Balasch,  va anar introduint els de temes centrals del debat: què entenem per cultu ra, l’accessibilitat de la cultura i el seu poder transformador, entre d’altres. 

Pol Guasch entén la cultura des d’un punt de vista abstracte i concret a  l’hora. Sovint pensem la cultura des de la perspectiva d’allò que perdura,  que deixa rastre. En canvi, ell s’identifica més amb la idea de l’artista Pere jaume, que la pensa a través de la imatge del femer, des del seu vessant  efímer. A més, reivindica la cultura estretament lligada a qüestions com  la precarietat, de la qual sovint no es parla. I, finalment, la dimensió de la  cultura com espai de poder, a través de la qual estem definint la idea de  la subjectivitat (qui soc o qui som) i també la d’identitat. Malgrat que això  pot ser un perill, també obre un espai d’oportunitat. 

Segons Guasch, per activar el potencial democratitzador de la cultura, hi  ha d’haver un gest intern previ de consciència creadora. En aquest sentit,  els creadors són els primers que han de creure en aquesta força. També  reivindica la importància de crear un marc propi que transcendeixi la lò gica dels mitjans de comunicació des d’on parlar de la cultura. Per ell, la cultura ha de fugir de la retòrica i ser porosa. Ha de ser capaç de  generar coses noves i això es fa sempre des de la imprevisibilitat. Per tant,  no podem posar límits a la creació cultural o fixar objectius predetermi nats. Allò que importa, doncs, no és l’artefacte fruit de la creació cultural  sinó allò que obre l’artefacte, és a dir, el què es genera a partir d’aquest  en el receptor. D’aquesta manera, la cultura impacta més en experiències  concretes i no tant en canviar el món en un sentit global. 

Finalment, reivindica el ritme i el temps propi de la cultura, que s’allunya  de la immediatesa. Les creacions de comunitat, d’espais compartits i de  vincles són molt lentes se situen al marge del càlcul o l’interès pel resultat.  En aquest sentit, apel·la a una imatge de cultura lligada a la idea del  foc, a la rotllana de persones unides al voltant d’una foguera. Per tant,  allò important de les creacions culturals és que obren una porta a una  comunitat. Laura Arau concep la cultura com un tot; també les formes amb què ens  relacionem amb els altres i el tipus de vida que tenim. Creu que ens hau ríem d’acostumar a parlar-ne en plural (cultures). També adverteix que les  desigualtats socials travessen la cultura.

Si no canviem les condicions del nostre entorn social, la cultura difícilment  podrà ser transformadora. Defensa la idea que les arts estiguin imbricades amb els moviments so cials i s’allunyin d’esdevenir un objecte de consum o una mercaderia.  Per ella, és un punt de partida per seguir pensant i imaginant una realitat  sense límits. 

Des del projecte KULT, aposten per un canvi de model cultural, associant la  cultura a subversió per tal de potenciar nous imaginaris. Hi ha una certa  desconnexió entre espais, persones i col·lectius que estan fent cultura. El  seu projecte vol crear comunitat i la millor manera de fer-ho és al voltant  d’una paella. Reivindica la importància dels espais informals, que és on  s’acaben coneixent les persones del territori. Per tant, cal activar un marc  o un espai perquè la gent es trobi, per connectar i debatre i que d’allà en  puguin sorgir projectes comuns. 

Una de les conclusions de la jornada, que és a alhora un repte, és crear  marcs de relació i de coneixença a nivell local (ja sigui a través d’orga nitzar paelles i/o fogueres) per tal d’articular iniciatives de persones o  col·lectius que estan treballant de manera paral·lela i, sovint, desconnectada. Sols així es podran generar espais potencials de cultura transformadora. 

 

Joan Domingo i Caballol 

Sociòleg